Blog de David Mogort

Pensava que la situació econòmica de la fundació Jaume II el Just i la forma de fer les coses no era molt bona, però no pensava que arribaríem a estos extrems.
L’altre dia anàrem uns quants companys partidaris de la candidatura de Francesc Romeu a la Secretaria General de PSPV a visitar el monestir de Santa Maria de la Valldigna, i em vaig quedar bocabadat en veure que les males brosses estaven omplint per tot arreu el monestir i que les plantes s’estaven morint-se per no regar-les. Que trist que un lloc que ha de ser el centre cultural de tots els Valencians arribe a estos extrems!.
Estava molt disgustat, però d’ahí no va passar la cosa, però resulta que el que em va passar anit encara va ser pitjor. Mirant per Internet com podia potenciar la meua regidoria (Promoció Econòmica i Turística a l’Ajuntament de Simat), vaig veure que la Fundació Jaume II el Just, ha deixat caducar el seu domini d’Internet www. fundaciojaumeeljust.es, això per al que sàpiga un poc d’Internet i sàpiga el que és un domini, és una barbaritat, (el preu que té la renovació d’un domini “.es” son uns 10 euros anuals). El problema que representa això és un desgavell molt gran. La Fundació s’ha quedat sense pàgina web i ha perdut les adresses de correu electrònic que tenia, a més per diferents pàgines web hi ha comptes de correu electrònic que ara están redirigits a una empresa de Madrid que no té res a veure amb la Fundació.

Quines polítics deixen perdre el domini d’Internet de la Fundació per 10 euros anuals ?

Quins polítics es gasten 150.000 euros en uns PDA amb GPS per explicar l’historia del monestir,i deixen de llogar a unes 60 persones a les escoles taller que l’any abans si que teníem?

Esta no es la promoció turística que jo vull per al meu poble, ni és la manera de fer les coses que tenim a Simat de la Valldigna.

Aquesta samarreta obri l’apartat de Gadgets

del meu blog, és una d’eixes coses curioses

que fa uns anys eren impensables. Simplement

lanovetat és que té un detector de Wifi, o siga

queja no fa falta posar en marxa el portàtil per

veure la cobertura.

.

.

.

.

Fa molta gràcia una propaganda que diu YO NO SOY TONTO, el tema està ben claret, o em compres a mi o es que eres boix. Esta cadena de distribució d’electrònica i tecnologia alemanya fa prou de temps que esta a València, crec recordar que eren vespres de Nadal de fa uns anys, quan la varen inaugurar, hi havia tant gent que un guàrdia jurat estava a la porta i no et deixava passar fins que no eixira un altre grupet de gent. Les persones son com les mones anem allà on vegem rebombori. La cosa es que fins aquells moments llevat de EL CORTE INGLÉS i CARREFOUR poca cosa més hi havia. Hui tens ja un bon grapat de cadenes, totes  tenen de tot i a més a més, el comerç electrònic pareix que poc a poc va enlairant-se.

El tema de la globalització té coses bones i coses dolentes, i retornant al títol d’aquest escrit YO NO SOY TONTO, jo afegiria, YO NO SOY TONTO PERO LISTO TAMPOCO. En aquesta cadena de distribució d’aparells tecnològics fins a primer de mes de maig tenies 15 dies per provar-los, i sí abans de 14 dies no t’agradava ho tornaves i cap problema.

Que passa?, que com la gent NO ÉS TONTA -com ells ho feien saber-, per exemple, quan arribaven les comunions o el casament d’un amic, com TU NO ERES TONTO anaves, compraves una càmera de vídeo o de fotos, de les de 1.000 ó 1.500 euros, la pagaves i li feies el reportatge a l’amic o familiar, i desprès  anaves a la tenda en qüestió i la tornaves. Però des de primers de mes, la cadena unilateralment ha canviat la política de devolucions, i ara si ho encetes t’ho quedes. Açò ja és un altra cosa, però els cabronets ho han fet sense dir res als clients.

Un altra empresa líder en alimentació a la Comunitat Valenciana, creu mes bé tot el contrari, MERCADONA (encara que este lema no es públic),  creuen allò de que EL CLIENTE ES TONTO DEL CULO Y YO LE VENDO LO QUE QUIERO.

Resulta que el mes passat han llevat el fiambre al tall. O siga,  ja no pots anar i dir: posem 4 talladetes de pernil, o fes-me-les finetes o gruixudetes. Pel nostre han decidit que els clients sí volem alguna cosa, la comprem en la mesura i la quantitat que per a ells els resulte més rendible. I el que és veritablement lamentable, és que pensen que si vols comprar qualsevol cosa, per exemple suc,  sols tens la marca de MERCADONA, i al costat una marca de primer nivell que de causalitat és la que fabrica el producte de la marca blanca de MERCADONA. Així siga suc, conserves, etc etc.

Per tant, si busques una marca qualsevol diferent a la de Mercadona no vages, i sí vols algun altra cosa com per exemple per al putxero o qualsevol cosa al tall, no vages.

Jo no trobe normal i m’indigna que pensen que els clients -segons ells som EL JEFES-,  pensen que som tontos i creuen que ens poden vendre les marques comercials que vullguen i amb el format  més rendible. Al final això és un tipus de globalització sagnant per a les mitjanes i petites empreses de distribució d’aliments.

A mi em sap greu que creguen que ens poden vendre el que vulguen i per això dic:

YO NO SOY TONTO, PERO LISTO TAMPOCO.

L’operadora Telefónica ha tornat a instal·lar el servidors ‘proxy’ per als clients d’ADSL. Al
novembre passat ja va fer-ne un intent, que es va retirar gràcies a les protestes dels internautes. Amb la instal·lació del ‘proxy’, els clients d’ADSL de Telefónica es poden quedar sense veure informació que les webs consultades hagin actualitzat. Per exemple, les notícies que VilaWeb va actualitzant al llarg del dia. El ‘proxy’ emmagatzema a la memòria cau (’cache’) les webs més visitades. Quan l’internauta fa la petició de visita, no s’hi connecta amb el servidor de la web que ha demanat, sinó que el ‘proxy’ descarrega la web que ha emmagatzemat. Segons Teléfonica, que així s’estalvia força amplada de banda, és més ràpid per als clients i millor per als proveïdors, que poden oferir més visites. Però en la realitat, com que el ‘proxy’ no actualitza permanentment els continguts, els internautes poden trobar-se en la situació de consultar continguts antics i no veure tota la informació. Tot i pagar per la connexió ADSL, Teléfonica els roba informació. Telefónica ofereix complicades ‘solucions‘, que obliguen els proveïdors a informar el ‘proxy’ de les actualitzacions i els usuaris a recarregar constantment les pàgines, en cas que se sospiti que han actualitzat el contingut. Una altra conseqüència és que baixa brutalment el nombre de visites a les webs, perquè els usuaris d’ADSL no passen del ‘proxy’. I, a més, associacions d’internautes ja han denunciat que l’ús del ‘proxy’ és una passa enrere quant a la intimitat de la navegació per internet.

Fòrum de VilaWeb

A la primera quan ho vaig veure no m’ho podia creure. Estava molt afaenat i no me n’havia adonat del fenomen Chiquiliquatre,em vaig quedar bocabadat, però després d’escoltar la cançó un parell o tres vegades, va començar a fer-me gracia.Però després vaig pensar amb els cabelluts que varen guanyar l’any passat i vaig dir: Perquè no?La musica és una mescla entre Regató i Rap. Les patilles del Chiquiliquatre i la guitarreta li donen un to a l’artista.Jo no crec que guanyem, però coses més difícils he vist en la meua vida. A més, el tema de guanyar o no depén molt poc de la qualitat de la cançó. Mes bé, depén de la quantitat de països que estiguen prop del nostre nivell cultural i social . Estos altres països són els que han de votar. Per això, l’home eixe de la pereta que sempre envia TVE a retransmetre el concurs ja sap més o menys a qui ha de votar cadascú. També és cert que Chiquiliquatre és una creació de Andreu Buenafuente i el seu programa BFN que s’emet a la Sexta a altes hores de la nit.

La lletra no té cap deixalla:

Perrea, perrea!
El chiki-chiki mola mogollón,
lo bailan en la China y también en Alcorcón.
Dale chiqui-chiqui a esa morenita,
que el chiqui-chiqui la pone muy tontita!
Lo baila Jose Luis,
lo baila Hugo Chávez,
lo baila Mariano,
mi amor, ya tu sabes!
Lo bailan los brothers,
lo baila mi hermano,
lo baila mi mulata con las bragas en la mano!
Y el chiquichiqui se baila así:
Uno! el breikindance!
Dos! el cruzaíto
Tres! el Michael Jackson
Cuatro! el Robocop!
Baila chikichiki,
baila chiqui-chiqui,
lo bailan los heavys, también los frikis!
Lo bailan en la cárcel, lo bailan en la escuela,
lo baila mi madre y también mi abuela!
Lo canta el tigre puma con su traje a rayas
y Juan Carlos le dice: Porqué no te callas?
En el velatorio del Padre Damián,
pusieron el chiqui-chiqui y el muerto echó bailar!
bailar! bailar!
Y el chiqui-chiqui se baila así:
Uno! el breikindance!
Dos! el cruzaíto
Tres! el Michael Jackson
Cuatro! el Robocop!

Com diu un amic de l’oposició a l’Ajuntament de Simat,
Alea jacta est, el 24 de maig del 2008 veurem Frikivisió.

Se’n recordeu d’aquella pel·lícula del anys 50 “ Cuando ruge la marabunta”. Jo vaig veure alguna reposició pels anys 80 . Encara me’n recorde de totes aquelles formigues i Charlton Heston posant dinamita per tot arreu per intentar aturar les formigues. Però elles, sense pressa però sense parar, avançaven i eren pitjor que Atila. No es deixaven ni rama verda. I anaven caçant a la gent sense descans, es menjaven les persones en molt poc de temps.

A mi sempre m’han agradat els animalets i de xicotet anava per la muntanya del Toro i mirava les formigues, aquelles formigues de cap roig, negres i grans, jo  posava el dit per que em mossegaren l’ungla, però elles sempre acabaven mossegant-me la molla del dit.

La meua il·lusió de tota la vida havia segut criar-me un formiguer a casa, però no sabia com fer-ho. I l’altre dia vaig veure una pàgina web que hem va deixar bocabadat: www.lamarabunta.org .

Que coses té la vida, et creus una persona original pensant que eres l’únic rar de la contornada i resulta que esta ple de gent com tu.

Jejejeje