OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA

 

Tot  va vindre a arrel d’un documental que vaig veure a TVE L’any passat. Encara que és molt interessant crec que no el voldreu veure ara complet, dura 52 minuts .

En els temps actuals en que estem vivint, Crisi, ja fa 4 anys d’allò de  Lehman Brothers , veies el telediari (eixe que els de Tavernes  i els de Benifairó diuen que a Simat el fan un hora abans)  a un tall d’executius  amb les caixes de cartró amb tots els seus objectes personals eixir de les oficines de Lehman Brothers, i algun que eixos dies fruit de la desesperació i d’alguna aposta molt arriscada a la borsa de New York, eixia mes lleuger però per la finestra dels edificis. Després de les retallades que estem patint, el funcionaris, el pensionistes amb la pèrdua de poder adquisitiu, les empreses amb la minva de guanys i en molts casos en pèrdues fins i tot haver que tancar. La pèrdua de 560.000 autònoms i xicotets empresaris durant  els 4 últims anys. La crisi de la rajola , la de la banca, etc.  etc.
Bé  torne  al Documental, doncs això que es un xic que té una impressora i que de sobte deixa de funcionar, ell la revisa i veu que està tot correcte. La porta a reparar a diverses tendes d’informàtica  i tots li diuen que no té solució o que val més d’arreglar del que val una nova.  Buscant pel Google veu que la impressora té un comptador intern que està programada per a que una certa quantitat de còpies, l’aparell deixe de funcionar. O siga que tu compres la impressora i si no es trenca per  l’ús, te la trenquen ells.  Això més o menys dit en poques paraules és la OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA.  Este xic va tindre sort i va baixar un programa d’internet que va  fer un reset i el comptador es va posar a zero i la impressora va tornar a funcionar. El primer cas de obsolescència programada va ser el dels fabricants de perilles , no pot ser que en 1900 i pico una bombeta de la llum segons els anuncis de l’època tingueren una durada de 2.500 hores i hui després de 100 anys sols duren 1.000 hores.  En 1924 una agrupació de fabricants de bombetes elèctriques es posaren d’acord i varen limitar la vida útil de les bombetes a  1.000 hores (que llests). Encara que açò mai va passar dit per ells, el documental diu que el grup es deia PHOEBUS.
A part del tema MEDIAMBIENTAL, estè també el tema ECONòMIC. Els  consumidors, no deuríem consentir que ens prenguen el pèl i els diners d’eixa manera.
Gràcies per el teu temps.
David