Blog de David Mogort

L’operadora Telefónica ha tornat a instal·lar el servidors ‘proxy’ per als clients d’ADSL. Al
novembre passat ja va fer-ne un intent, que es va retirar gràcies a les protestes dels internautes. Amb la instal·lació del ‘proxy’, els clients d’ADSL de Telefónica es poden quedar sense veure informació que les webs consultades hagin actualitzat. Per exemple, les notícies que VilaWeb va actualitzant al llarg del dia. El ‘proxy’ emmagatzema a la memòria cau (‘cache’) les webs més visitades. Quan l’internauta fa la petició de visita, no s’hi connecta amb el servidor de la web que ha demanat, sinó que el ‘proxy’ descarrega la web que ha emmagatzemat. Segons Teléfonica, que així s’estalvia força amplada de banda, és més ràpid per als clients i millor per als proveïdors, que poden oferir més visites. Però en la realitat, com que el ‘proxy’ no actualitza permanentment els continguts, els internautes poden trobar-se en la situació de consultar continguts antics i no veure tota la informació. Tot i pagar per la connexió ADSL, Teléfonica els roba informació. Telefónica ofereix complicades ‘solucions‘, que obliguen els proveïdors a informar el ‘proxy’ de les actualitzacions i els usuaris a recarregar constantment les pàgines, en cas que se sospiti que han actualitzat el contingut. Una altra conseqüència és que baixa brutalment el nombre de visites a les webs, perquè els usuaris d’ADSL no passen del ‘proxy’. I, a més, associacions d’internautes ja han denunciat que l’ús del ‘proxy’ és una passa enrere quant a la intimitat de la navegació per internet.

Fòrum de VilaWeb

A la primera quan ho vaig veure no m’ho podia creure. Estava molt afaenat i no me n’havia adonat del fenomen Chiquiliquatre,em vaig quedar bocabadat, però després d’escoltar la cançó un parell o tres vegades, va començar a fer-me gracia.Però després vaig pensar amb els cabelluts que varen guanyar l’any passat i vaig dir: Perquè no?La musica és una mescla entre Regató i Rap. Les patilles del Chiquiliquatre i la guitarreta li donen un to a l’artista.Jo no crec que guanyem, però coses més difícils he vist en la meua vida. A més, el tema de guanyar o no depén molt poc de la qualitat de la cançó. Mes bé, depén de la quantitat de països que estiguen prop del nostre nivell cultural i social . Estos altres països són els que han de votar. Per això, l’home eixe de la pereta que sempre envia TVE a retransmetre el concurs ja sap més o menys a qui ha de votar cadascú. També és cert que Chiquiliquatre és una creació de Andreu Buenafuente i el seu programa BFN que s’emet a la Sexta a altes hores de la nit.

La lletra no té cap deixalla:

Perrea, perrea!
El chiki-chiki mola mogollón,
lo bailan en la China y también en Alcorcón.
Dale chiqui-chiqui a esa morenita,
que el chiqui-chiqui la pone muy tontita!
Lo baila Jose Luis,
lo baila Hugo Chávez,
lo baila Mariano,
mi amor, ya tu sabes!
Lo bailan los brothers,
lo baila mi hermano,
lo baila mi mulata con las bragas en la mano!
Y el chiquichiqui se baila así:
Uno! el breikindance!
Dos! el cruzaíto
Tres! el Michael Jackson
Cuatro! el Robocop!
Baila chikichiki,
baila chiqui-chiqui,
lo bailan los heavys, también los frikis!
Lo bailan en la cárcel, lo bailan en la escuela,
lo baila mi madre y también mi abuela!
Lo canta el tigre puma con su traje a rayas
y Juan Carlos le dice: Porqué no te callas?
En el velatorio del Padre Damián,
pusieron el chiqui-chiqui y el muerto echó bailar!
bailar! bailar!
Y el chiqui-chiqui se baila así:
Uno! el breikindance!
Dos! el cruzaíto
Tres! el Michael Jackson
Cuatro! el Robocop!

Com diu un amic de l’oposició a l’Ajuntament de Simat,
Alea jacta est, el 24 de maig del 2008 veurem Frikivisió.

Se’n recordeu d’aquella pel·lícula del anys 50 “ Cuando ruge la marabunta”. Jo vaig veure alguna reposició pels anys 80 . Encara me’n recorde de totes aquelles formigues i Charlton Heston posant dinamita per tot arreu per intentar aturar les formigues. Però elles, sense pressa però sense parar, avançaven i eren pitjor que Atila. No es deixaven ni rama verda. I anaven caçant a la gent sense descans, es menjaven les persones en molt poc de temps.

A mi sempre m’han agradat els animalets i de xicotet anava per la muntanya del Toro i mirava les formigues, aquelles formigues de cap roig, negres i grans, jo  posava el dit per que em mossegaren l’ungla, però elles sempre acabaven mossegant-me la molla del dit.

La meua il·lusió de tota la vida havia segut criar-me un formiguer a casa, però no sabia com fer-ho. I l’altre dia vaig veure una pàgina web que hem va deixar bocabadat: www.lamarabunta.org .

Que coses té la vida, et creus una persona original pensant que eres l’únic rar de la contornada i resulta que esta ple de gent com tu.

Jejejeje